En l’acte, que tenia lloc al Centre Cultural Caixa Ontinyent, i que també incloïa la conferència de la programació de “l’Escola de Families” es lliurava un detall a les persones homenatjades i es servia un vi d’honor. El regidor d’Educació, Óscar Borrell, intervenia per mostrar “la gratitut de la ciutat a les persones que han estat protagonistes de l'educació de centenars de xiquets i xiquetes d'Ontinyent i que es mereixen estar en l'epicentre de la Setmana Pedagògica, en un merescut reconeixement de la comunitat educativa i de la ciutat a tota una vida de treballant i lluitant per millorar l'educació”.

Després de l’acte d’homenatge, Borrell intervenia per parlar de l’accés a l’educiació prèviament a una conferència de l’Escola de Families. Borrell, a la seua intervenció destacava l’ampliació de les aules de 2 anys a la ciutat, que arribarà a les 126 places públiques al curs 2022/2023. El regidor destacava la importància del primer cicle d’educació infantil per a la formació dels xiquets i xiquetes, posant de relleu que el 97% de les families està podent triar escola als últims anys en la seua primera opció a l’entrada de 3 anys a Ontinyent. L’edil apuntava que la ciutat “està essent un lloc amb molta matrícula que arriba amb gent vinguda d’altres llocs per a treballar a les empreses d’Ontinyent”.

Acte seguit, intervenia la tècnica d’Educació, Emilia Tortosa, per fer uns breus apunts sobre el procediment de matrícula, (del 26 d’abril al 4 de maig en infantil i primària) donant pas a la conferència “Dret a l’educació. Escollir l’educació”, a càrrec de Laura Nuño, Professora de Dret Constitucional de la Universitat Rei Juan Carlos.

A la seua intervenció, Nuño parlava del dret de l'educació, la importància de l'escolarització i la necessitat d'educació en tots els àmbits, de les dificultats que han estat historicament per a les dones que tenien que ferse carrec dels menuts i de les dificultats que han tingut per seguir tenint educació, aspectes que aborda al seu llibre “El derecho a la educación, estrategias patriarcales contra la genealogía femenina”. Per a Nuño “la segregació educativa i la formació diferenciada entre dones i homes ha sigut una estratègia habitual del patriarcat i una autèntica coartada per a defensar la teoria de la complementarietat i la jerarquia sexual”. Per això, apuntava, “una de les primeres vindicacions del feminisme, des dels seus inicis, va ser la igualtat educativa i l'accés de les dones al món de la raó, el saber, la cultura i la producció científica”.