Aquesta és la troballa més rellevant de l’excavació que s’està fent amb motiu de la 1ª fase dels treballs de rehabilitació del pont que està executant l’Ajuntament amb ajuda de la Diputació de València, i que forma part del projecte “Riu Viu”.
L’alcalde, Jorge Rodríguez, recordava que “la recuperació d’elements patrimonials és un dels eixos de Riu Viu, un projecte que en conjunt comportarà una inversió global de 6’5 milions d’euros amb ajuda d’altres administracions, i que ens permetrà impulsar l’entorn del Clariano com espai de convivència. Els treballs arqueològics que s'estan fent al Pont Vell i els que hi ha previstos, a més, contribuiran a incrementar el coneixement que tenim sobre un dels símbols més emblemàtics i antics de la nostra ciutat”, destacava.
En concret, segons es constata a l’informe de l’arqueòleg Ignacio Hortelano, que dirigeix l’actuació coordinada des del Servei d’Arqueologia Municipal (MAOVA), el tercer tallamar va quedar pràcticament ocult per una reforma posterior i per la construcció de dos caserons als segles XVII-XVIII: encara que el seu alçat podia intuir-se en la paret que dona del riu i en la forma de la barana, “la seua existència podria constituir l'evidència que el pont va poder tindre en origen un tercer ull, atès que aquest tipus d'estructura sol relacionar-se amb la protecció dels pilars enfront de l'acció de les aigües”, s’explica al document.
Als tres sondeigs arqueològics excavats a l'esplanada de l'antiga fàbrica de Tortosa i Delgado, situats en la franja més pròxima al desembarcament sud del pont, s’han posat al descobert nivells i estructures que pertanyen a estos dos antics casalots que es coneixien per fotografies històriques. Les excavacions també han identificat indicis d'activitats artesanals, que estan en procés d’estudi, i han permès trobar restes d'altres construccions sobre el llit del riu. Segons l’estudi arqueològic, “han de correspondre a tallers o manufactures anteriors a l'edificació de l'habitatge i l'existència del qual coneixem per documents històrics de l’Arxiu Històric d’Ontinyent, que ens parlen d'una activitat de tint i una casa situats al costat del pont, i de batans, molins i altres edificis pròxims al llit del riu”.
Els treballs de demolició del tram final de la Barbacana que simultàniament s'han vingut desenvolupant han posat al descobert al seu torn un antic arc de rajoles relacionat amb el desaigüe d'antigues conduccions subterrànies, així com diversos arcs i voltes “d'antiga i bella factura”. Esta serà la zona d’eixida de la ruta turística guiada que permetrà descobrir “Ontinyent Subterrani” partint de l’entrada a la Barbacana pel Carreró del Marqués, i que es va donar a conèixer recentment.
El regidor coordinador de l’àrea de Territori, Jaime Peris, destacava “la importància de seguir actuant sobre el nostre Patrimoni, perquè a més a més millorar-lo i posar-lo en valor ens servirà per cada volta fer-lo més atractiu com a element d’atracció turística i per tant, de promoció econòmica i d’imatge de la ciutat”, concloïa.
