Concretament, s’han pogut localitzar restes de diverses estructures domèstiques d’època medieval andalusina. En tots els casos són restes molt parcialment conservades, corresponent a la part subterrània del que serien els habitats d’època medieval, anteriors a Jaume I, en la Vila.
El regidor de Patrimoni, Jaime Peris, destacava que aquest descobriment "és molt interessant, ja que aquests nous elements se sumen al patrimoni històric i cultural d'Ontinyent". Peris recordava que "des del Govern d'Ontinyent sempre hem estat compromesos amb la conservació i protecció dels nostres elements patrimonials, ja que aquests serveixen per a conèixer un poc més la història de la nostra ciutat i com vivien els nostres avantpassats".
Es tracta d’almenys dos antics pous de planta circular, d’un només queden algunes restes mentre que l’altre conserva més d’un metre de profunditat, amb les parets de maçoneria. Aquest darrer, amb un diàmetre aproximat d’un metre, contenia un dipòsit sedimentari amb abundants materials ceràmics i altres del moment de la seua amortització, constituint un interessant conjunt tancat. Entre aquests materials, que es troben en procés de neteja i avaluació al laboratori del MAOVA, hi ha una vaixella domèstica, amb algunes peces senceres i moltes altres fragmentades.
L’arqueòleg municipal, Agustí Ribera, incidia que “aquest descobriment podrà oferir molta informació sobre diferents aspectes de la vida dels que van ser pobladors de La Vila en aquell temps”. Junt amb Ribera, al capdavant dels treballs es troba el també l’arqueòleg Ignacio Hortelano. La direcció de l’obra va a càrrec de l’arquitecta Ana Sanchis, mentre que l’empresa constructora, Micó Ferrandis, ha col·laborat estretament i eficaçment en les tasques d’exhumació de les restes. La prossecució de les obres ja ha estat autoritzada per Conselleria, amb unes lleugeres modificacions del projecte, per tal que es puga conservar íntegrament el pou principal; tot i que haurà de quedar altra volta soterrat.
A diferència d’altre pou andalusí trobat a la plaça de la Vila, cap a 1990, que semblava d’aigües negres, el pou descobert ara sembla per a abastiment domèstic d’aigües netes, en situar-se precisament a cavall del primer nivell freàtic, entre les arenes i el tap, cosa que li permetria captar les aigües que s’escolaren, dipositant-se al seu fons, i que aprofitarien per a abastir el pati d’una casa medieval. “En definitiva, un conjunt (estructures i mobiliaris) de gran importància per al coneixement històric de la ciutat en uns moments on, a falta de qualsevol altre tipus de documentació, solament l’arqueologia pot aportar dades certes i significatives, com en el cas present”, destacava Jaime Peris.
